L'arquitectura dóna raó del programa que la informa i de la comprensió de l'entorn físic. La disposició espacial adoptada en l'última alternativa estructura el seu funcionament mitjançant el disseny d'un carrer de vianants, de direcció nord sud que l'articula. Aquest carrer, regula l'acoblament de tots els espais comuns i de serveis, els de les àrees de treball, l'aparcament subterrani, el camp fotovoltaic… i permet un creixement lògic de l'activitat futura. De fet, és l'element arquitectònic clau de la construcció. En contra seva, cal argumentar que penalitza la superfície destinada a circulacions, és lògic: com més superfície, més independència a la feina, més accessibilitat i mobilitat.